Espero que la nit reposi sobre mi.
Tan sols el pes de la nit
podria elevar els ponts que uneixen
la vigilia i els somnis.
Però la nit
em sosté desperta entre les seves carns.
Ella és més gran que jo
però no puc
succionar dels seus pits les paraules.
No puc fer-te cas i rondar
entre les roselles de la nit.
Ara una pols d'adormidera penetra la meva sang
obligant-me a caure entre coixins de mort sobtada.
Magdalena Rodríguez
No hay comentarios:
Publicar un comentario